A la Memòria de la meva tia Conxita Nolla

Fa uns dies ens va deixar per sempre, la Conxita Nolla, de qui vaig aprendre moltes coses de la vida. Vull compartir el poema, que ella mateixa va escriure quan era plena de vida, sensibilitat i experiència:

"Manifest de l'esperit

Aixoplugant-me dins el pit

al mig de tants sentiments,

veig un cor d'entendriments,

mollat de llàgrimes, ferit.

Plorant com pluja d'hivern,

aqueix xàfec fort tan meu,

barrejant-se amb foc i neu,

molt a prop de l'ànima ardent.

Oh! Amarga recança,

quin estimar tan intens,

dolcesa, salabror, plens

d'ideals grans d'esperança.

Sentits enèrgics, potents

por de vida humana,

fe del que som, demana...

un sacrifici ple, immens.

Quant extensa follia,

brolla sang, suor constant,

passa la llança cremant,

treient foc, rebel.lia.

Esperit inquiet, sedegós

volaràs a l'infinit,

ens deixaràs com la nit,

per despertar amb el Tot Poderós."

Conxita Nolla